Narració

Havia una begada dos nens, Fran i Nadi en una casa abandonada i van decidir anar cada tarda a passar l'estona. Un dia es van adonar que els mobles estaven canviats, llavors van dir de posar una camara de video que tenia la mare de Nadi, Fran mentre comia uns pinchitos que li habia fet el seu pare. Nadi va encendre la camara i la va posar a una estanteria on hi havien els llibres. Després al dia següent van veure el video i era un home pobre que per les nits anava a dormir, però es van fixar i el home tenia la roba tacada de sang. Van decidir mirar que passava, van veure a les notícies que un home molt semblat habia matat a una dona sobre aquesta zona. Van portar la cinta a la policia i van reconèixer a l'assassí, a la nit següent van anar a per ell i ho van arrestar. A Fran i Nadi li van donar una medalla per la col·laboració.

Critica de:American history x

Es una pel·licula sobre els nacis, un home jove fa una colla amb mes nacis i estan en contra dels negres els grocs i tots els que no siguin americans.
Yo crec que es una pel·licula molt bona sobre com eren els nacis, es molt violenta perque donaben pallissas a lo bestia i ami em va agradar moltissim.

Pelicula

Nota d'avaluació

Francis Bacon

(Londres, 1561-aneu., 1626) Filòsof i polític anglès. El seu pare era un alt magistrat en el govern d'Isabel I, i va ser educat per la seva mare en els principis del puritanismo calvinista. Va estudiar en el Trinity College de Cambridge i en 1576 va ingressar en el Gray's Inn de Londres per a estudiar lleis, encara que pocs mesos després va marxar a França com membre d'una missió diplomàtica. En 1579, la mort sobtada del seu pare ho va obligar a regressar precipitadamente i a reprendre els seus estudis, mancat de recursos per a dur una vida independent. En 1582 va començar a exercir l'advocacia, i va ser magistrat quatre anys més tard. En 1584 va obtenir un escó en la Càmera dels Comuns per mediació del seu oncle, el baró de Burghley, en aquell temps lord del Tresor; durant trenta-sis anys es va mantenir com parlamentari i va ser membre de gairebé totes les comissions importants de la cambra baixa. La protecció de Robert Devereux, segon comte de Essex, li va permetre accedir al càrrec d'advocat de la reina. La seva situació va millorar amb la pujada al tron de Jacobo I, qui ho va nomenar procurador general en 1607, fiscal de la Corona en 1613 i lord canceller en 1618, a més de concedir-li els títols de baró Verulam de Verulam i de vescomte de St. Albans. No obstant això, en 1621, processat per suborn i prevaricació, va ser destituït del seu càrrec i empresonat. Encara que va ser posat en llibertat al poc temps, ja mai va recuperar el favor real. Durant tota la seva carrera va perseguir una reforma coherent de les lleis i el manteniment del Parlament i els tribunals a salvo de les incursions arbitràries dels governants; però, sobretot, el seu objectiu era la reforma del saber. El seu propòsit inicial era redactar una immensa «història natural», que havia d'obrir el camí a una nova «filosofia inductiva», encara que l'acumulació de càrrecs públics li va impedir el desenvolupament de la tasca que s'havia imposat, a la qual, de fet, només va poder dedicar-se plenament els últims anys de la seva vida. Va sotmetre totes les branques del saber humà acceptades en el seu temps a revisió, classificant-les d'acord amb la facultat de la ment (memòria, raó o imaginació) a la qual pertanyien; va cridar a aquest esquema «la gran instauració», i molts dels escrits dispersos que va arribar a elaborar, com L'avanç del coneixement (Advancement of Learning, 1605) ?superat més tard pel de augmentis scientiarum?, estaven pensats com parts d'uneixi Instauratio magna final. Criticant el plantejament aristotélico, va considerar que la veritat només pot ser arribada a a través de l'experiència i el raonament inductiu, d'acord amb un mètode del que va donar una exposició incompleta en la seva Novum organum scientiarum (1620). El mètode inductiu que va elaborar pretenia proporcionar un instrument per a analitzar l'experiència, a partir de la recopilació exhaustiva de casos particulars del fenomen investigat i la posterior inducció, per analogia, de les característiques o propietats comunes a tots ells. Segons Bacon, aquest procediment havia de conduir, gradualment, des de les proposicions més particulars als enunciats més generals. Tot i que el mètode baconiano va exercir, nominalment, una gran influència en els mitjans científics, la veritat és que el filòsof va desenvolupar el seu pensament al marge dels corrents que van donar lloc al sorgiment de la ciència moderna, caracteritzada per la formulació matemàtica dels seus resultats, a la qual ell mateix no va concedir la importància deguda. Bacon va concebre la ciència com una activitat social lligada a la tècnica, elaborant una utopia, Nova Atlántida (The New Atlantis, publicada pòstumament en 1627), basada en l'organització científica de la societat.

El Renaixement

El renaixement va comensar a l'edad moderna, al renaixement van interbenir en les Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos.

Mapa del Món

Diari 9/11/09

M'aixecaré a les 7, aniré al badulake a comprar una barra de pa, i em preparo dos entrepans, un m'ho menjaré i altre m'ho portaré per a almorzár. Llavors arrencaré la moto i m'aniré al Camps Blancs a un curset de mecanic de cotxes, l'aparcaré i m'aniré dintre. Llavors sortiré sobre les 3 i m'aniré unaltre cop amb la moto a casa i menjaré, fare una bacaineta de 4 a 5 i m'aniré al carrer amb els amics, arribaré a sopar i a les 10 m'aniré a dormir.

Nota del BLOG:

?

Poema

És el poema 7 del Primer Llibre d'Estances

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Cristobal Colon